Pista rodona

Pista rodona:

- Pas

- Trot

- Galop

Proteccions

DESSUADOR

Es col·loca sota la sella i eixuga la suor del cavall.

PROTECTOR DE DORS
Es col·loca entre el dessuador i el protector de dors. Es posa per comoditat del cavall.

ESPERÓ
Peça metàl·lica a la part posterior de les botes.

FUSTA
Ajuda disciplinària.

MANTES
Es col·loquen quan fa fred, com a protecció.

Es col·loquen de davant cap al darrera, doblegada per la meitat i es va desplegant molt suaument, ja que es poden espantar, llavors es lliga amb els velcros i elements de subjecció, seguint l'ordre de davant cap a darrera.

PROTECTORS I VENES
Es posen per a protegir els tendons de les potes dels caballs.
- Venes de treball (per fer salts, crosscountry, etc)
- Venes de descans o viatge (més dures i bones per la circulació de les cames)
- Venes de cua.
- Campanes (peülles)
- Salvanuques (màscara pel fred i viatges)

Comportament, caracter i temperament

- El cavall és un animal herbíbor, i això significa que, per naturalesa, és una presa dels depredadors, per tant el seu instint més important és el de fugida.

- Sempre seguixen l'istint i no la raó, per molt domesticats que estiguin.

- El seu caràcter i la forma d'actuar canvien segons les experiències que van adquirint.

L'estat natural del cavall lluita per:

- Sobreviure, fugint o lluitant (última opció).

- Alimentar-se i créixer sa.

- Reproduir-se

Ja que són tant espantadissos, a vegades quan un cavall s'espanta i arrenca a córrer, els altres el segueixen. Així es formen les estampides i són molt perilloses, sobretot si estem sobre d'un cavall.

CONDUCTA A LA MANADA

Són animals sociables, viuen sempre en manada, ja que així es fan companyia i es protegeixe mútuament.

Dins de les manades hi ha una sèrie de gerarquies establertes entre els seus membres:

- Semental

- Eugues 

- Poltres

- Algun cavall vell

Quan no poden fugir:

- Mossegades: per imposar-se i dominar, i també per intentar comunicar alguna cosa.

En el cas que ens intenti mossegar hem d'allunyar-nos de l'abast de la seva boca i lligar-lo ben curt, tractar-lo amb cuidado sense cridar-lo ni pega-lo i, sobretot, no acostar-li la mà a la boca.

- Patades: mesura d'autodefensa.

Si un cavall té tendència a donar patades és millor no apropar-lo a un altre que li pugui donar un cop, fer el maneig sempre des del cap i sempre cap a nosaltres i també important, tractar-lo bé i no fer-lo emprenyar.

- Empentes: marquen espai i domini.

Si intenta invair-nos el nostre espai, ens hem de mantindre ferms i no retrocedir.

Les zones més segures són els costats.

Estats d'anim

CONTENT
- El llavi superior cobreix el inferior
- Les orelles relaxades
- Ulls tranquils sense tensió

ATENT

- Orelles cap endavant.

- Músculs i cua tensos.

DISGUSTAT

- Orelles lleugerament enrere

- Narius arrufades

- Balanceig de cua

ESPANTAT

- Orelles enrere

- Ulls oberts

- Narius obertes

- Cua entre cames

AMENAÇADOR

- Orelles planes cap enrere

- Dents enfora

- Cara d'enfadat

SOMNOLENT

- Orelles caigudes

- Capbaix 

- Ulls tancats

- Llavi inferior i cua caiguts

Els sentits

VISTA
Tenen una vista força mediocre.
S'enlluernen fàcilment, volen poca llum i pocs contrastos
Veuen sense mirar: no poden girar els ulls, per tant, veuen amb igual de finesa amb tota la superfície de la retina. I degut a la ovalada secció ocular del cavall, enfoquen només movent el cap.
Tampoc distingeixen els colors.

OIDA
És el sentit que tenen més desenvolupat.
Mouen les orelles per captar els sons.
La seva percepció és superior a la humana.
Tenen memòria acústica: capacitat de recordar sons

OLFACTE
El nas és el principal òrgan de reconeixement i investigació del cavall.
Llavi corb: aixequen el llavi superior per retenir l'aire dins del nas i així poder analitzar-lo.

Pista

Aquesta d'aquí seria una pista olímpica. En el nostre cas, la pista de la hípica és una mica més petita.

com pujar al cavall

Evolució i tipus de cavalls

Família EQUUS, fruit d'una evolució que va començar fa 70M d'anys amb l'Eohippus, una mena de guineu a Amèrica del Nord i Europa. Pesava 20 kg i media 35 cm, i va anar creixent a mesura que anava evolucionant. També va perdre els dits durant l'evolució. El grup d'Equus iclou els cavalls, els ases i les zebres, tots amb un sol dit funcional.

Alguns cavalls que vivien a Amèrica del Nord, van passar a Àsia per l'estret de Bering i van seguir evolucionant, però els que es van quedar a Nordamèrica van extingir-se. Van anar extenent-se per tot el món i cadascún s'adaptava al terreny i el clima de cada lloc:
- Cavall de bosc: cap i cascs grans, de sang freda, races de tir.
- Cavall d'altiplà: eren més fins, petits peò resistents.
- Cavall d'estepa: més lleugers, races orientals, antecessors del pura sang.
- Cavall de tundra: grans i pesats.

El cavall Tarpan vivia al sud de Rússia, però es va extingir. A la Pampa i a EEUU vivien en estat salvatge, però eren descendents de cavalls domesticats, per tant, van passar a ser semisalvatges.

El Przewalskii és l'únic cavall mai domesticat.

L'Onagre és un ase que viu en estat salvatge.

L'Equus Ferus és aquell cavall domesticat.

Els primers cavalls domesticats són del 2000 a.C. Eren animals de tir, de sella, utilitzats per arrossegar carroatges o com a aliment.

Capas

COLORS BÀSICS: negre, alatzana, castany.
COLORS MODIFICATS:
Isabela
Alatzana diluïda, pèls grocs clars, pèls de la ratlla dorsal vermellosos.
Variants: clar, fosc i daurat.

Palomino
Color daurat. Cua i crinera rosses o blanques. Ratlla de mul.

Bai
Castany diluït. Pèl groc-marró clar. Ratlla de mul amb o sense zebradures.
Variants: clar, fosc i ordinari.

Cafè amb llet o crema
Dissolució doble de l'alatzana. Blanc cremós, ulls blaus.

Perlí
Dissolució doble del castany.
Extremitats leugerament més fosques.

Ratoner gris
Doble dissolució del negre. Extremitats, cua i crinera negres. Arrel del pèl negres amb la punta blanca. Ratlla de mul amb o sense zebadures.

Peixard
Taques blanques per tot el cos. Panxa i cara quasi totes blanques. Cua fosca. Dors més aviat fosc.

Ruà
Pèls blancs sobre una capa alatzana, castanya o negre. Cap més fosc i crin i cua també.

Tord
Mescla progressiva de pèl blanc amb un color bàsic de capa. Pèl i ulls negres.

Clapat
Taques blanques repartides per tot el cos. Fan més de 5 cm. Taques sobre capa negre, castanya o alatzana.

Appaloosa
Fons fosc amb taques blanques. Pell marbejada, cascs ratllats i blanc de l'ull molt blanc.

Blanc
Taca blanca tant gran que ocupa tot el cos. Pell rosada, mucoses rosades. Iris blau, marró clar, ...
Variants: brillant, mate i pàl·lid.

Taques i altres particularitats

PARTICULARITATS GENERALS:

Entrepelat 

Rodat

Carbonat

Nevat o blanquejat

Mosquejat

Atrutinat

Remolí (al coll, a la cara, a la illada,...)

Zebradures: ratlles de pèls negres

Ratlla de mul: ratlla de pèls negres que van des de la creu fins la cua

TAQUES DEL CAP:

Estrella o estel: taca blanca al front. Quan supera els límits laterals i arriva a la boca se li diu carablanca.

  

    Cordó o llista: taca blanca allargada:

TAQUES DE LES POTES:

 Calçat: taca de pèl blanc. Pot ser baix, mig o alt.

Arminyat: taques de la seva capa a prop dels cascs, sobre pèls blancs.

Anatomia: caracteristiques fisiques basiques

L'esquelet dels cavalls té les mateixes funcions que les d'un esquelet humà. Però en el seu cos, el més important són les extremitats.

Diferències amb l'esquelet humà:

- No hi ha clavícula
- Coll més desenvolupat
- Ossos del carp i tars més desenvolupats
- Reducció dels dits a 1.
- Desenvolupament del sistema de suspensió de la garreta.

Sistema muscular

Funcionen igual que els humans, per tant, necessiten escalfar els músculs.
Els tendons flexors són els més importants i els més sensibles a agafar tendinitis, a l'igual que els tendons de la zona de la garreta.

Aparell respiratori

Són molt sensibles a tenir enfermetats respiratòries. Sempre s'ha de mantenir el box ben ventilat. El cavall només pot inspirar i expirar per les narius, per la boca, a diferència de nosaltres, no.
No poden vomitar degut a la seva fisiologia.
Per prevenir malalties cal una bona ventilació al box, vacunació i aïllament amb cavalls contagiats.

Aparell urinari

Format pels ronyons, urèter, uretra i bufeta. Encarregat de filtrar la sang i eliminar residus tòxic. És important que ens aixequem de la montura si el caball orina, ja que així alliberem pes dels ronyons.

Aparell reproductor

La seva missió és perpetuar l'espècie. El zel de les eugues dura 7 dies, cada 21 dies. El període de gestació dura 11 mesos i només tenen una cria per part.

Sovint es castren els cavalls per millorar la seva doma.

Aparell circulatori

Transporta subtàncies orgàniques: nutrients i oxigen. El sistema de retorn de la sang és molt efectiu, ja que passen la major part del dia de peu. Per tant, tenen molt bona circulació.

Sistema neuroendocrí

Format pel sistema nerviós (coordinació de moviments per impulsos elèctrics) i pel sistema endocrí (mitjançant reaccions químiques).

La pell

Les seves dues funcions principals són protegir i aïllar. Hi trobem els òrgans dels sentits (el tacte sobretot). La pell els permet la termoregulació per escalfar-se o refredar-se mitjançant la suor. És gruixuda i peluda. 

Els pèls influeixen en la regulació de la temperatura. Aquest va canviant segons l'estació de l'any.

Glàndules sebàcies: produeixen el greix que impermeabilitzen la pell. A causa de l'existència d'aquestes glàndules, els cavalls no es poden rentar amb sabó, ja que les eliminaríem.

La crin, la cua i els pèls de la garreta estan formats per un tipus de pèl més gruixut i resistent.

Els aires

Aire marxat: quan té un peu a terra.
Aire saltat: quan cap de les 4 potes toca a terra.
Aire simètric: quan els moviments de les extremitats esquerres i dretes són iguals.
Aire bípede: associació de les dues extremitats.

PAS

- En estat natural, és el més utilitzat.
- 6-7 km/h.
- Marxat, simètric, de 4 temps idèntics, un per cada casc.
- Sempre hi ha dos cascs a terra.
- Seqüència: peu esquerre, mà esquerra, peu dret, mà dreta.

TROT

- Aire habitual de treball.

- Saltat, simètric, de 2 temps indèntics.

- 14-15 km/h.

- Té 2 temps en els que el cavall mou el peu esquerre amb mà dreta i peu dret amb mà esquerra. (2 bípedes diagonals).

GALOP

- 20-30 km/h, encara que poden arribar a assolir els 60 km/h.

- Saltat, oscil·lant i asimètric.

- 3 temps amb un moment de suspensió. Encara que hi ha casos de cavalls amb galop de 4 temps.

- Pot galopar a mà dreta o mà esquerra.

- Seqüència a mà esquerra: peu dret, peu esquerre amb mà dreta i mà esquerra.

Disciplinas olimpicas

Doma classica

salt d'obstacles

concurs complet

Altres disciplines

volteig

concurs d'enganxes

doma vaquera

 equitació americana

 horseball

 polo

 raid

 trec

Higiene del cavall

Respalls:

- Pinta (cua i crin)
- Rascleta
- Respall de pues dures
- Respall de pues fines
- Netejacascs
- Assecadors

Respatllar als cavalls serveix per a millorar la seva salut, el seu to muscular, estimular la circulació sanguínia. També elimina impureses i ajuda a la prevenció de ferides. És molt important per a poder establir una primera relació genet-cavall.

La dutxa

Es comença amb les potes, de baix a dalt, molt a poc a poc. Després la zona de la cingla i el pit. Llavors comencem a dutxar-lo pel coll i anant tirant cap enrere, de manera que anem impulsant la pols cap a la gropa. Finalment, la cara, amb l'aigua ben polvoritzada de davant enrere, procurant que no li entri aigua a les orelles.

Mesures de seguretat

- Mai deixar sol el cavall.
- Avisar de qualsevol problema.
- No baixar del cavall sense permís.
- No deixar menjar el cavall en qualsevol lloc.
- No galopar en llocs perillosos.
- No avançar a un cavall sense avisar.
- Mantenir distància de seguretat.
- No passar per propietats privades.

- Posar-se al pas quan hagi de passar un cotxe, una persona, una bici, etc.
- Codi de circulació igual que el dels cotxes.
- Creuar una carretera tots alhora.
- Anar al pas en els pobles.
- Portar roba fluorescent, llum blanca davant i llum vermella darrere.

Alimentació

En llibertat, mengen brots d'herba. Un cavall que treballa menja:
1. Aliments concentrats: cereals en forma de gra (ordi, civada, etc.)
2. Pinso: barreja de cereals amb herbes.
3. Ferratges: herba tallada, seca i premsada.
4. Pastanagues, pa, sucre, poma, etc.
5. Vitamines i minerals.

La quantitat de menjar depèn del pes del caball i de la seva activitat diària.

Regles bàsiques d'una bona alimentació

- Aigua neta i fresca.
- Alimentar poc i sovint.
- Alimentar d'acord amb les seves necessitats.
- Mantenir un horari regular.
- No donar de menjar just abans de treballar ni just després.
- Menjar de qualitat.
- Fer canvis regularment.
- Donar de beure abans de menjar.
- Menjadores i abeuradors nets.
- Desparacitar amb regularitat.